El Museo de Bellas Artes de Castellón acoge desde hoy una nueva vitrina en su espacio expositivo dedicada a la Escuela Provincial de Cerámica de Onda, que estuvo vigente gracias al patrocinio de la Diputación de Castellón entre los años 1925 y 1938. Así, los castellonenses ya pueden disfrutar de una veintena de piezas que fueron realizas en los años veinte del pasado siglo aplicando las técnicas aprendidas en esta escuela provincial ondense.
El diputado de Cultura, José Luis Jarque, ha explicado que “es muy interesante y enriquecedor comprobar cómo ya entonces la Diputación impulsaba el conocimiento en un sector tan importante para la provincia como era y es el cerámico. Ahora todos podemos observar la técnica que entonces ya ejercían estos artistas y que dieron lugar a estas preciadas obras que forman parte de nuestro patrimonio cultural colectivo como provincia”.
Trayectoria y actividad de una escuela de artistas
Cabe señalar que la Escuela Provincial de Cerámica de Onda tenía por objeto el estudio práctico de la cerámica, en todos sus aspectos, para la formación de buenos operarios y que significó en este campo un buen vivero de artistas, cuyo magisterio ha esta presente hasta bien poco en numerosos ceramistas provinciales.
Fundada a instancias de don Constantino Emo Gibertó e instalada en un local de la antigua calle San Elías, contó con profesorado de la talla de Rafael Gaya Llopis, Bautista Alos Peris, Jose María Martínez Ballester, Vicent Abat Navarro, Tomas Colon, etc, y gozó durante doce años de gran importancia, desapareciendo el ultimo día de diciembre de 1938
Se hacían estudios de dibujo, composición y técnica de la decoración cerámica, vaciado, etc., así como de física y química aplicadas a la cerámica. Se aplicaban las técnicas de la cuerda seca y el tubado para la decoración de cacharros, platos, etc., y se hacían placas hasta de 60x45 centímetros con reproducciones de cuadros religiosos y profanos.
La Escuela era gratuita y las clases se realizaban por las noches para hacerlas compatibles con el trabajo. De carácter provincial, a ella acudían alumnos de otras poblaciones ceramistas de la provincia, sobre todo de Ribesalbes, Alcora, Almassora y Castellón, y en el caso de alguna localidad donde los alumnos eran más numerosos (Ribesalbes), se les conducía a las clases mediante un coche facilitado por la misma Escuela. Esta misma prerrogativa se logrará en 1929 para los alumnos de Alcora, cuando alcanzaron un número superior a veinte. Los cursos contaban con unos ciento veinticinco alumnos, y a pesar de ello no se podían atender todos los solicitantes por falta de local. Al finalizar los estudios podían recibir el título de peritos ceramistas de la Escuela de Onda, y si alguno mostraba aptitudes extraordinarias, era pensionado por la Diputación para realizar otros estudios en España o en el extranjero.
Las actividades de la Escuela de Cerámica tuvieron ámbito nacional, ya que a los cinco meses de su fundación se realizó una exposición en Castellón de los objetos de arte dedicados al general Primo de Rivera, y en 1929 sus obras figuraron en la Exposición de Barcelona y en la Iberoamericana de Sevilla, otorgándosele en esta última la Medalla de Oro de la Exposición.
En la escuela se intentaran todas las experiencias más modernas en el arte del fuego y del barro. Las aguadas, los esmaltes excepcionalmente bien fundidos, la tradicional técnica de la arista y la cuerda seca, etc. Afortunadamente, desde el Museo Provincial, en el año 1930, se reunieron las piezas confeccionadas con ocasión de la Feria Iberoamericana de Sevilla, y de ellas se ha realizado una pequeña selección,- candelabros, tibores, placas, pilillas de agua bendita, tinteros, etc -, y se exhibe en esta nueva vitrina que se muestra como testimonio de una iniciativa que se truncó con la Guerra Civil.
El Museu de Belles Arts de Castelló acull des d’avui una nova vitrina en el seu espai expositiu dedicada a l’Escola Provincial de Ceràmica d’Onda, que va estar vigent gràcies al patrocini de la Diputació de Castelló entre els anys 1925 i 1938. Així, els castellonencs ja poden disfrutar d’una vintena de peces que van ser realitzes en els anys vint del passat segle aplicant les tècniques apreses en aquesta escola provincial ondenca.
El diputat de Cultura, José Luis Jarque, ha explicat que “és molt interessant i enriquidor comprovar com ja llavors la Diputació impulsava el coneixement en un sector tan important per a la província com era i és el ceràmic. Ara tots podem observar la tècnica que llavors ja posaven en pràctica aquests artistes i que van donar lloc a aquestes preades obres que formen part del nostre patrimoni cultural col·lectiu com a província”.
Trajectòria i activitat d’una escola d’artistes
Cal assenyalar que l’Escola Provincial de Ceràmica d’Onda tenía per objecte l’estudi pràctic de la ceràmica, en tots els seus aspectes, per a la formació de bons operaris i que va significar en aquest camp un bon viver d’artistes, el magisteri dels quals ha estat present fins ben poc en nombrosos ceramistes provincials.
Fundada a instàncies del senyor Constantino Emo Gibertó i instal·lada en un local de l’antic carrer sant Elies, va comptar amb professorat de la talla de Rafael Gaia Llopis, Bautista Alós Peris, Jose María Martínez Ballester, Vicent Abad Navarro, Tomàs Colon, etc, i va gaudir durant dotze anys de gran importància, desapareixent l’últim dia de desembre de 1938.
Es feien estudis de dibuix, composició i tècnica de la decoració ceràmica, buidatge, etc., així com de física i química aplicades a la ceràmica. S’aplicaven les tècniques de la corda seca i el tubat per a la decoració d’atifells, plats, etc., i es feien plaques fins de 60 x 45 centímetres amb reproduccions de quadros religiosos i profans.
L’Escola era gratuïta i les classes es realitzaven a les nits per a fer-les compatibles amb el treball. De caràcter provincial, a ella acudien alumnes d’altres poblacions ceramistes de la província, sobretot de Ribesalbes, l’Alcora, Almassora i Castelló, i en el cas d’alguna localitat on els alumnes eren més nombrosos (Ribesalbes), se’ls conduïa a les classes mitjançant un vehicle facilitat per la mateixa Escola. Aquesta mateixa prerrogativa s’aconseguirà en 1929 per als alumnes de l’Alcora, quan van aconseguir un número superior a vint. Els cursos comptaven amb uns cent vint-i-cinc alumnes, i a pesar d’això no es podien atendre tots els sol·licitants per falta de local. En finalitzar els estudis podien rebre el títol de pèrits ceramistes de l’Escola d’Onda, i si algun mostrava aptituds extraordinàries, era pensionat per la Diputació per a realitzar altres estudis a Espanya o a l’estranger.
Les activitats de l’Escola de Ceràmica van tindre àmbit nacional, ja que als cinc mesos de la seua fundació es va realitzar una exposició a Castelló dels objectes d’art dedicats al general Primo de Rivera, i en 1929 les seues obres van figurar en l’Exposició de Barcelona i en la Iberoamericana de Sevilla, atorgant-se-li en aquesta última la Medalla d’Or de l’Exposició.
En l’escola s’intentaren totes les experiències més modernes en l’art del foc i del fang. Les aigualides, els esmalts excepcionalment ben fosos, la tradicional tècnica de l’aresta i la corda seca, etc. Afortunadament, des del Museo Provincial, l’any 1930, es van reunir les peces confeccionades en ocasió de la Fira Iberoamericana de Sevilla, i d’elles s’ha realitzat una xicoteta selecció,- canelobres, pitxers, plaques, piletes d’aigua beneïda, tinters, etc- i s’exhibeix en aquesta nova vitrina que es mostra com a testimoni d’una iniciativa que es va truncar amb la Guerra Civil.
