24 de octubre. La Diputación de Castellón concluye estos días en el yacimiento de los Cabañiles de Zucaina la campaña arqueológica de 2015 por la que ha trabajado en siete municipios para enriquecer su oferta turística a través de la puesta en valor de estos recursos paleontológicos. Así, después de estar en Vinaròs, Montán, Cabanes, la Serra d´en Garceran, Zucaina y Cortes de Arenoso, durante estas últimas semanas de octubre se están llevando a cabo los trabajos de excavación en Los Cabañiles de Zucaina, en la que los trabajos se han centrado en la zona de enterramientos.
El diputado de Cultura, Vicent Sales, ha explicado “el gran potencial turístico que tiene la recuperación de este tipo de vestigios para dinamizar los municipios. Los trabajos de investigación que se realizan en estas campañas se ven acompañados de una importante labor de difusión, primero a los propios vecinos de los pueblos donde se ubican los yacimientos y después al resto de la sociedad. Con ello, pretendemos poner en valor estos recursos para incluirlos en la oferta turística de los pueblos y dinamizarlos con visitas y excursiones a estos interesantes emplazamientos que tanto dicen de los primeros pobladores de la provincia de Castellón”.
Los Cabañiles de Zucaina
Los trabajos de la Diputación en este yacimiento se habían centrado en los últimos años en la excavación de los túmulos funerarios con enterramientos de cremación. Es un tipo de enterramiento que se desconocía en la provincia de Castellón y que se data en el siglo VI a.C. con el inicio de la Cultura Ibérica. En estos túmulos se localizaron las urnas conteniendo los restos cremados de personas de ambos sexos, aunque parece ser que el origen de los enterramientos se centra en una mujer, que posiblemente sería la que da origen al linaje al que pertenece este cementerio.
En la intervención de este año se pretende identificar la planta completa de un edificio anexo al cementerio en donde en campañas que realizó la Diputación tanto en los años setenta como en los noventa se identificaron enterramientos de inhumación de recién nacidos y fetos a termino.
La estructura arquitectónica en la que se intervendrá corresponde a un edificio relacionado con los rituales funerarios y el servicio del cementerio. La campaña de excavación durará todo el mes de octubre.
Yacimiento Mortorum de Cabanes
La pasada semana por otra parte, finalizaron los trabajos en el yacimiento de El Mortorum de Cabanes, en donde se ha sacado parte de la muralla que protege al poblado minera que se asentó en este lugar en el siglo VII a.C.
El diputado Sales ha puesto en valor que “este año, y con la colaboración del Ayuntamiento de Cabanes, hemos iniciado la puesta en valor del yacimiento con la consolidación de los muros y la instalación de carteles explicativos y la adecuación y señalización de la vía de acceso. También se ha iniciado un proyecto fotográfico que permite documentar el yacimiento en 3D”.
Toda la información se pretende que este disponible en internet para el próximo año, así el visitante podrá disponer de la información necesaria para la visita y comprensión de este asentamiento perteneciente a la Edad del Bronce y a la Edad del Hierro, desde donde se puede disfrutar de una extraordinaria vista del llano litoral entre la sierra de Irta y la sierra del Senyor.
Tossal de la Vila, en Serra d´en Garceran
En cuanto a los trabajos que se han realizado en el yacimiento del Tossal de la Vila de la Serra d'en Garcerán destaca la datación absoluta que se ha podido realizar para la última fase de ocupación del yacimiento. La datación se ha obtenido mediante el método de Carbono 14. El análisis realizado, sobre un fragmento de carbón en los laboratorios de Beta Analityc Incorporation ha dado como resultado una fecha entre el 890 y el 1015.
“Esta fecha sitúa la última fase de ocupación en el periodo califal, un período muy poco identificado en la provincia de Castellón, ya que la mayoría de los asentamientos anteriores a la conquista del rey Jaime I se datan en épocas posteriores, concretamente en el periodo Taifa, un dato más que reafirma la importancia del yacimiento”, ha explicado el diputado Sales.
Cabe recordar que el yacimiento está formado por dos momentos de ocupación, uno perteneciente al Bronce final, con una datación del siglo VIII a.C., que se abandona de forma violenta, hecho que ha permitido que se hayan conservado una gran cantidad de material tanto cerámico como metálico, así como restos de vegetales, como es el caso de granos de trigo y cebado entre otros, y otra ocupación ya en época medieval.
24 d'octubre. La Diputació de Castelló conclou aquestos dies en el jaciment dels Cabañiles de Zucaina la campanya arqueològica de 2015, per la que ha treballat a set municipis per a enriquir la seua oferta turística a través de la posada en valor d'aquestos recursos paleontològics. Així, després d'estar a Vinaròs, Montán, Cabanes, la Serra d'en Garceran, Zucaina i Cortes de Arenoso, durant aquestes últimes setmanes d'octubre s'estan duent a terme els treballs d'excavació als Cabañiles de Zucaina, on els treballs s'han centrat en la zona de soterraments.
El diputat de Cultura, Vicent Sales, ha explicat “el gran potencial turístic que té la recuperació d'aquest tipus de vestigis per a dinamitzar els municipis. Els treballs d'investigació que es realitzen en aquestes campanyes es veuen acompanyats d'una important labor de difusió, primer al propi veïnat dels pobles on s'ubiquen els jaciments i després a la resta de la societat. Amb això, pretenem posar en valor aquestos recursos per a incloure'ls en l'oferta turística dels pobles i dinamitzar-los amb visites i excursions a aquestos interessants emplaçaments, que tant diuen dels primers pobladors de la província de Castelló”.
Els Cabañiles de Zucaina
Els treballs de la Diputació en aquest jaciment s'havien centrat en els últims anys en l'excavació dels túmuls funeraris amb soterraments de cremació. És un tipus de soterrament que es desconeixia a la província de Castelló i que es data en el segle VI a.C. amb l'inici de la Cultura Ibèrica. En aquestos túmuls es van localitzar les urnes contenint les restes cremades de persones d'ambdós sexes, encara que pareix que l'origen dels soterraments se centra en una dona, que possiblement seria la que dóna origen al llinatge a què pertany aquest cementeri.
En la intervenció d'enguany es pretén identificar la planta completa d'un edifici annex al cementeri, on en campanyes que va realitzar la Diputació tant en els anys setanta com en els noranta es van identificar soterraments d'inhumació de recent nascuts i fetus a l'acabament de la seua gestació.
L'estructura arquitectònica en què s'intervindrà correspon a un edifici relacionat amb els rituals funeraris i el servei del cementeri. La campanya d'excavació durarà tot el mes d'octubre.
Jaciment Mortorum de Cabanes
La passada setmana d'altra banda, van finalitzar els treballs en el jaciment del Mortorum de Cabanes, on s'ha tret part de la muralla que protegia el poblat miner que es va assentar en aquest lloc en el segle VII a.C.
El diputat Sales ha posat en valor que “enguany, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cabanes, hem iniciat la posada en valor del jaciment amb la consolidació dels murs i la instal·lació de cartells explicatius i l'adequació i senyalització de la via d'accés. També s'ha iniciat un projecte fotogràfic que permet documentar el jaciment en 3D”.
Tota la informació es pretén que estiga disponible en internet per a l'any que ve, així la visita podrà disposar de la informació necessària per fer el recorregut i comprensió d'aquest assentament pertanyent a l'Edat del Bronze i a l'Edat del Ferro, des d'on es pot gaudir d'una extraordinària vista del pla litoral entre la serra d'Irta i la serra del Senyor.
Tossal de la Vila, a la Serra d'en Garceran
Quant als treballs que s'han realitzat en el jaciment del Tossal de la Vila de la Serra d'en Garcerán destaca la datació absoluta que s'ha pogut realitzar per a l'última fase d'ocupació del jaciment. La datació s'ha obtingut per mitjà del mètode de Carboni 14. L'anàlisi realitzat, sobre un fragment de carbó en els laboratoris de Beta Analityc Incorporation, ha donat com resultat una data entre el 890 i el 1015.
“Aquesta data situa l'última fase d'ocupació en el període califal, un període molt poc identificat a la província de Castelló, ja que la majoria dels assentaments anteriors a la conquista del rei Jaume I es daten en èpoques posteriors, concretament en el període Taifa, una dada més que reafirma la importància del jaciment”, ha explicat el diputat Sales.
Cal recordar que el jaciment està format per dos moments d'ocupació, un pertanyent al Bronze final, amb una datació del segle VIII a.C., que s'abandona de forma violenta, fet que ha permés que s'haja conservat una gran quantitat de material, tant ceràmic com metàl·lic, així com restes de vegetals, com és el cas de grans de blat i civada entre altres, i una altra ocupació ja en època medieval.
