La Diputación de Castellón, a través del servicio de Archivo, Gestión Documental y Publicaciones, ha ordenado, inventariado y descrito las obras documentales cedidas por el Conde de Cirat pertenecientes al archivo familiar. Son documentos con un alto valor histórico y documental incalculable, que permitirá a los estudiosos e investigadores conocer mejor la historia de las tierras y gentes de Castellón.
Esta mañana se ha materializado esa donación con la firma entre el presidente de la Diputación, Javier Moliner, y el Conde de Cirat, Villafranqueza y Marqués de Ciriñuela, Grande de España, don Alfonso Marchante y Martínez de Pisón.
“Un acto generoso que permitirá a los castellonenses conocer más de nuestros orígenes y de nuestras tierras, tanto a estudiosos e investigadores como a la población en general, ya que los propios ayuntamientos contarán con copias de la documentación que atañe a sus municipios”, tal y como ha destacado el presidente provincial, Javier Moliner.
Y es que los documentos no sólo hacen referencia a Cirat, sino también a otros municipios de la provincia como Jérica, Navajas, Segorbe, Toga, Villahermosa del Río, Pina, Barracas, y los territorios históricos del Castillo de Arenós, con una cronología que se inicia en 1330. La documentación objeto de donación traspasa fronteras locales, provinciales y nacionales. Además de una muy importante documentación sobre la localidad alicantina de Villafranqueza, se pueden observar también documentación de la administración de las propiedades señoriales en Requena, Agres, Sella y Valencia.
Entre los documentos, figuran protocolos reales, planos de fortificaciones, censos de población, registros nobiliarios, concesiones de propiedad o hipotecas. Un patrimonio que los expertos califican como “un verdadero tesoro no solo para conocer el pasado de Cirat, sino la historia de España”.
Trascendencia histórica que traspasa fronteras
La trascendencia histórica de los condes de Cirat a lo largo de la historia valenciana, y su papel en diferentes momentos, permite que se puedan encontrar innumerables cartas reales y nombramientos de cargos en la defensa de la costa del Reino de Valencia en los momentos previos y posteriores a la expulsión morisca. También documentos fechados en Viena, escritos en alemán, italiano o castellano, redactados durante el exilio en la capital de Austria de los condes de Cirat, como consecuencia de su adscripción austracista. Por tanto, se trata de documentación de interés histórico no solo para Castellón y el antiguo Reino de Valencia, sino también para la historia de España.
Además, dado que se trata de un legado familiar, cabe señalar la importancia de los documentos relativos a los linajes, árboles genealógicos, concesiones de nobleza, algunos de ellos de extraordinaria belleza y que ponen de manifiesto la antigüedad e importancia de los linajes aquí descritos.
AUDIO:
[audio:http://www1.dipcas.es/wp-content/uploads/2013/04/1804-MOLINER-CIRAT.mp3|titles=1804 MOLINER CIRAT]
· Els documents, datats des de 1330, tenen un valor incalculable per la seua rellevància per a la història valenciana i espanyola
· Moliner: “És un exercici de generositat del Comte de Cirat que permetrà als investigadors conèixer més de la nostra història”
La Diputació de Castelló, a través del servei d’Arxiu, Gestió Documental i Publicacions, ha ordenat, inventariat i descrit les obres documentals cedides pel Comte de Cirat pertanyents a l’arxiu familiar. Són documents amb un alt valor històric i documental incalculable, que permetrà als estudiosos i investigadors conèixer millor la història de les terres i gents de Castelló.
Aquest matí s’ha materialitzat aqueixa donació amb la firma entre el president de la Diputació, Javier Moliner, i el Comte de Cirat, Villafranqueza i Marquès de Ciriñuela, Gran d’Espanya, el senyor Alfonso Marchante y Martínez de Picó.
“Un acte generós que permetrà als castellonencs conèixer més dels nostres orígens i de les nostres terres, tant a estudiosos i investigadors com a la població en general, ja que els propis ajuntaments tindran còpies de la documentació que afecta els seus municipis”, tal com ha destacat el president provincial, Javier Moliner.
I és que els documents no sols fan referència a Cirat, sinó també a altres municipis de la província com Xèrica, Navaixes, Segorbe, Toga, Vilafermosa, Pina, Barraques, i els territoris històrics del Castell d’Arenós, amb una cronologia que s’inicia en 1330. La documentació objecte de donació traspassa fronteres locals, provincials i nacionals. A més d’una molt important documentació sobre la localitat alacantina de Vilafranquesa, es poden observar també documentació de l’administració de les propietats senyorials a Requena, Agres, Sella i València.
Entre els documents, figuren protocols reials, plans de fortificacions, censos de població, registres nobiliaris, concessions de propietat o hipoteques. Un patrimoni que els experts qualifiquen com “un vertader tresor no sols per a conèixer el passat de Cirat, sinó la història d’Espanya”.
Transcendència històrica que traspassa fronteres
La transcendència històrica dels comtes de Cirat al llarg de la història valenciana, i el seu paper en diferents moments, permet que es puguen trobar innumerables cartes reials i nomenaments de càrrecs en la defensa de la costa del Regne de València en els moments previs i posteriors a l’expulsió morisca. També documents datats a Viena, escrits en alemany, italià o castellà, redactats durant l’exili en la capital d’Àustria dels comtes de Cirat, com a conseqüència de la seua adscripció austracista. Per tant, es tracta de documentació d’interès històric no sols per a Castelló i l’antic Regne de València, sinó també per a la història d’Espanya.
A més, atés que es tracta d’un llegat familiar, cal assenyalar la importància dels documents relatius als llinatges, arbres genealògics, concessions de noblesa, alguns d’ells d’extraordinària bellesa i que posen de manifest l’antiguitat i importància dels llinatges ací descrits.
