El Centro Cultural Provincial Las Aulas acoge hasta el próximo día 27 de septiembre la exposición de pintura ‘Diagnòstic’, de García Bel. Se trata de un conjunto de obras ubicadas entre la pintura y la escultura que, a través de la confluencia de diversos factores tales como la corrosión o el envejecimiento de los objetos, comunica la desintegración de toda vida, su violencia o decadencia.
El diputado de Cultura, José Luis Jarque, ha destacado “la maestría del autor para, utilizando un conjunto diverso de materiales, dar sentido a una narración, a una explicación al público. Es capaz de describir un paisaje mental a través del uso de distintos materiales, y el observador de la obra completa esa narración con el propio título. Ejemplos de ello son ‘Ubicació’, ‘Incertesa’, ‘Pandèmia humana’ o ‘Crisifixió’.
En ese sentido, en una crítica firmada por Sebastià Miralles se destaca “el instinto narrativo que el autor soluciona creando analogía sintácticas y morfológicas. El uso de analogías comporta recurrir a metáforas visuales por enfatizar los significados de las obras; así, dos somieres enfrentados nos hablan de suelos, o un contorno de España hecho con planchas de hierro oxidadas recrea un aire de encarcelamiento y violencia. Son obras que brotan de una espontánea necesidad de narrar, de decir algo”.
Cabe señalar que García Bel es Licenciado por la Facultad de Bellas Artes de Barcelona, doctor porla Facultad de Bellas Artes de Valencia y profesor del departamento de Escultura de la Facultad de Bellas Artes San Carlos desde 1982 a 2008.
El Centre Cultural Provincial Les Aules acull fins al pròxim dia 27 de setembre l’exposició de pintura ‘Diagnòstic’, de García Bel. Es tracta d’un conjunt d’obres ubicades entre la pintura i l’escultura que, a través de la confluència de diversos factors com ara la corrosió o l’envelliment dels objectes, comunica la desintegració de tota vida, la seua violència o decadència.
El diputat de Cultura, José Luis Jarque, ha destacat “la mestria de l’autor per a, utilitzant un conjunt divers de materials, donar sentit a una narració, a una explicació al públic. És capaç de descriure un paisatge mental a través de l’ús de distints materials, i l’observador de l’obra completa aquesta narració amb el propi títol. Exemples d’això són ‘Ubicació’, ‘Incertesa’, ‘Pandèmia humana’ o ‘Crucifixió’.
En aquest sentit, en una crítica firmada per Sebastià Miralles es destaca “l’instint narratiu que l’autor soluciona creant analogies sintàctiques i morfològiques. L’ús d’analogies comporta recórrer a metàfores visuals per emfatitzar els significats de les obres; així, dos somiers enfrontats ens parlen de sòls, o un contorn d’Espanya fet amb planxes de ferro oxidades recrea un aire d’empresonament i violència. Són obres que brollen d’una espontània necessitat de narrar, de dir quelcom”.
Cal assenyalar que García Bel és llicenciat per la Facultat de Belles Arts de Barcelona, doctor per la Facultat de Belles Arts de València i professor del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles des de 1982 a 2008.
