La Diputación de Castellón ha editado el libro ‘La imagen personal de los íberos. De la necesidad al mensaje social del atavío y del cuerpo’, un trabajo del jefe del Servicio Provincial de Arqueología, Arturo Oliver, y del ilustrador Jordi Olucha. La obra expone de forma divulgativa la imagen personal de los íberos, la higiene personal, cómo se acicalaban, cómo vestían y qué trataban de transmitir los iberos con su indumentaria al resto de la sociedad. La investigación parte de los vestigios hallados en los asentamientos castellonenses para expandirse a otras zonas del sureste peninsular.
El diputado delegado de Publicaciones y Arqueología, José Pons, ha explicado “la importante aportación de este trabajo que se adentra en la parte material del tema. En los abalorios, los perfumes, la vestimenta, el maquillaje, el peinado, las joyas, las posturas personales, etcétera, pero también en la parte simbólica y de mensaje que trasmitía un ibero según su aspecto, algo que puede parecernos muy moderno y actual, y que se remonta, como este trabajo confirma, a siglos atrás”.
Así, este trabajo nace a partir de los datos obtenidos inicialmente en los asentamientos de la Cultura Ibérica castellonense para ir expandiéndose a toda la región que desde el siglo VI a. I a.C. estuvo ocupada por la Cultura Ibérica. A partir de los datos arqueológicos y de las fuentes escritas antiguas se va reconstruyendo el desarrollo que tuvo la indumentaria ibérica en cada una de las diferentes etapas cronológicas de la sociedad ibérica, desde sus influencias orientales y centroeuropeas iniciales hasta la adaptación por los iberos de la moda romana.
Tal y como ha señalado el autor del libro, Arturo Oliver, “Es interesante ver cómo el aspecto que ofrecía el ibero a través de su ropaje ya sea un aristócrata, un guerrero, una mujer o un íbero corriente se va describiendo en la obra a partir de la escultura, la pintura cerámica y los elementos de la indumentaria que la arqueología ha ido recuperando, tanto en las excavaciones de Castellón como del resto de los yacimientos ibéricos desde el sur al noreste de España”.
Cabe señalar que la región objeto del estudio estuvo durante más de medio milenio habitada por una de las principales sociedades mediterráneas de la Antigüedad.
18 de novembre. La Diputació de Castelló ha editat el llibre ‘La imatge personal dels ibers. De la necessitat al missatge social de l’abillament i del cos’, un treball del cap del Servei Provincial d’Arqueologia, Arturo Oliver, i de l’il·lustrador Jordi Olucha. L’obra exposa de forma divulgativa la imatge personal dels ibers, la higiene personal, com s’arreglaven, com vestien i què tractaven de transmetre els ibers amb la seua indumentària a la resta de la societat. La investigació sorgeix dels vestigis trobats en els assentaments castellonencs per a expandir-se a altres zones del sud-est peninsular.
El diputat delegat de Publicacions i Arqueologia, José Pons, ha explicat “la important aportació d’aquest treball que s’endinsa en la part material del tema. En la granadura, els perfums, la vestimenta, el maquillatge, el pentinat, les joies, les postures personals, etcètera, però també en la part simbòlica i de missatge que transmetia un iber segons el seu aspecte, quelcom que pot parèixer molt modern i actual, i que es remunta, com aquest treball confirma, a segles arrere”.
Així, aquest treball naix a partir de les dades obtingudes inicialment en els assentaments de la cultura Ibèrica castellonenca per a anar expandint-se a tota la regió que des del segle VI-I a.C. va estar ocupada per la Cultura Ibèrica. A partir de les dades arqueològiques i de les fonts escrites antigues es va reconstruint el desenvolupament que va tindre la indumentària ibèrica en cada una de les diferents etapes cronològiques de la societat ibèrica, des de les seues influències orientals i centreeuropees inicials fins a l’adaptació pels ibers de la moda romana.
Tal com ha assenyalat l’autor del llibre, Arturo Oliver, “És interessant veure com l’aspecte que oferia l’iber a través del seu vestit ja siga un aristòcrata, un guerrer, una dona o un iber corrent es va descrivint en l’obra a partir de l’escultura, la pintura ceràmica i els elements de la indumentària que l’arqueologia ha anat recuperant, tant en les excavacions de Castelló com de la resta dels jaciments ibèrics des del sud al nord-est d’Espanya”.
Cal assenyalar que la regió objecte de l’estudi va estar durant més de mig mil·lenni habitada per una de les principals societats mediterrànies de l’antiguitat.
