La riqueza natural de la fauna de los bosques de Castellón es la protagonista del libro “El Latido del Bosque”, el nuevo libro del vila-realense Julio García, que ha editado el servicio de Publicaciones de la Diputación de Castellón. Numerosos naturistas y fotógrafos han contribuido a esta obra divulgativa, indispensable para conocer la naturaleza de la provincia y que es resultado de un trabajo de más de 4 años de riguroso estudio científico.
Así lo ha explicado esta mañana en la presentación el diputado provincial José Luis Jarque, quien ha incidido en la importante aportación para “documentar, con el máximo rigor, la mayoría de especies animales de las montañas y bosques de la provincia”. Y es que Castellón cuenta con una gran riqueza natural, y sus espacios naturales y diversidad biológica la sitúan entre las regiones faunísticas más importantes de España.
Expansión de algunas especies, regresión de otras
Entre los resultados que se han podido constatar con este estudio, queda patente la constante regresión de numerosas especies y la diminución de algunas poblaciones. Un claro ejemplo es la mariposa gota de sangre (Parnassius apollo), que ha desaparecido de varios enclaves, posiblemente debido al progresivo aumento de las temperaturas; un factor que está incidiento negativamente también en otras especies del bosque de montaña. Un detonante de esta regresión es la fatal aridinización, causada por la sequía y los cortes fluviales.
El estudio también contempla entre sus conclusiones que el abandono rural ha favorecido la proliferación forestal y ha contribuido al aumento demográfico de algunas especies y la llegada de otras. Los mamíferos como la cabra montesa, el corzo, el zorro, el tejón, el jabalí y la liebre son los grandes beneficiados. Las aves forestales como herrerillos, trepadores y picapinos también avanzan con el bosque.
Esta publicación científica puntualiza que aunque el hombre es el principal elemento de alteración sobre el medio ambiente, también es cierto que las medidas de conservación y la concienciación ciudadana han generado una corriente de respeto por la naturaleza.
La riquesa natural de la fauna dels boscos de Castelló és la protagonista del llibre “El latido del bosque”, el nou llibre del vila-realenc Julio García, que ha editat el servei de Publicacions de la Diputació de Castelló. Nombrosos naturistes i fotògrafs han contribuït a aquesta obra divulgativa, indispensable per a conèixer la naturalesa de la província i que és resultat d’un treball de més de 4 anys de rigorós estudi científic. Així ho ha explicat aquest matí en la presentació el diputat provincial José Luis Jarque, el qual ha incidit en la important aportació per a “documentar, amb el màxim rigor, la majoria d’espècies animals de les muntanyes i boscos de la província”. I és que Castelló té una gran riquesa natural, i els seus espais naturals i diversitat biològica la situen entre les regions faunístiques més importants d’Espanya. Expansió d’algunes espècies, regressió d’altres Entre els resultats que s’han pogut constatar amb aquest estudi, queda patent la constant regressió de nombroses espècies i la disminució d’algunes poblacions. Un clar exemple és la papallona Gota de sang (Parnassius apollo), que ha desaparegut de diverses ubicacions, possiblement a causa del progressiu augment de les temperatures; un factor que està incidint negativament també en altres espècies del bosc de muntanya. Un detonant d’aquesta regressió és la fatal aridinització, causada per la sequera i els talls fluvials. L’estudi també contempla entre les seues conclusions que l’abandó rural ha afavorit la proliferació forestal i ha contribuït a l’augment demogràfic d’algunes espècies i l’arribada d’altres. Els mamífers com la cabra salvatge, el cabirol, el rabosot, el teixó, el porc senglar i la llebre són els grans beneficiats. Les aus forestals com a ferrerets, enfiladors i picapins també avancen amb el bosc. Aquesta publicació científica puntualitza que encara que l’humanitat és el principal element d’alteració sobre el medi ambient, també és cert que les mesures de conservació i la conscienciació ciutadana han generat un corrent de respecte per la naturalesa.
