19 de julio. La Diputación de Castellón y la Universitat Jaume I han concluido ya la primera edición del curso de verano 'Paisatge, etnografia i rituals. Caminant cap a la UNESCO' llevando a cabo hasta cuatro salidas por los ancestrales caminos por los que discurren las peregrinaciones y romerías a Sant Joan de Penyagolosa. En estos recorridos han participado tanto los profesores y expertos universitarios que participan en el curso como vecinos de los municipios. Una convivencia que ha permitido reforzar aún más el objetivo final de esta iniciativa, que es concienciar sobre el valor patrimonial de este territorio y la importancia de conservarlo, así como ponerlo en valor a través del reconocimiento internacional de la UNESCO.
El diputado de Cultura, Vicent Sales, ha señalado que “a través del curso de verano se han conseguido dos avances muy importantes en este proyecto. Por una parte, llevar el proyecto de Camins del Penyagolosa al ámbito del conocimiento universitario con todo lo que ello supone, y por otra parte reforzar ese valor vertebrador del proyecto, la participación. Contar con los habitantes de los pueblos que se recorren para que estén al tanto de todo lo que se hace por impulsar este reconocimiento, con sus aportaciones, conviviendo con los expertos, es muy importante”.
De ese modo, durante esta semana se ha desarrollado el curso en varias sesiones teóricas y prácticas que han permitido difundir desde una perspectiva científica el proyecto impulsado por la Diputación para generar nuevas oportunidades de desarrollo en estas zonas del interior de la provincia a través de la puesta en valor de sus recursos patrimoniales, naturales e históricos vinculados a los caminos de peregrinación a Sant Joan de Penyagolosa.
Entre las visitas, la del propio santuario de Sant Joan de Penyagolosa, parte del recorrido de San Juan a Villahermosa del Río, descendiendo por el río Carbo, y un tramo del camino de Ludiente y del Castillo de Villamalefa, haciendo parada en el 'Mas Quemao'. En Lucena del Cid también se recorrió un tramo de La Ruta de los Molinos y parte del Camí del Nevaters.
Un cuidado programa formativo y científico
Con una cuidada selección de ponentes y con clases prácticas a realizar en los propios caminos en varios de sus tramos, este curso de verano ha analizado diferentes perspectivas sobre los caminos de trashumancia y peregrinación del pico Penyagolosa.
Así, se han abordado los usos y las tradiciones ligados a la actividad humana, desde el núcleo histórico hasta el entorno natural y sus transformaciones antrópicas a través de expertos locales y regionales. También de especial relevancia han sido las aportaciones de invitados de reconocida trayectoria en la salvaguarda de paisajes culturales, de itinerarios culturales y de patrimonio intangible. Desde las distintas perspectivas de cada especialista, el paisaje de los caminos de peregrinación del Penyagolosa ha sido analizado y debatido desde la cátedra ICOMOS UNESCO que dirige José María García de Miguel pasando por la subdirección de ICOMOS España de Víctor Fernández Salinas y Carmen Pérez, hasta la perspectiva de María Pía Timón Tiemblo Coordinadora del Plan Nacional de Salvaguarda del patrimonio Cultural.
19 de juliol. La Diputació de Castelló i la Universitat Jaume I han conclòs ja la primera edició del curs d'estiu 'Paisatge, etnografia i rituals. Caminant cap a la UNESCO' duent a terme fins a quatre eixides pels ancestrals camins pels quals discorren els pelegrinatges i romeries a Sant Joan de Penyagolosa. En aquestos recorreguts han participat tant el professorat i experts universitaris que participen en el curs, com el veïnat dels municipis. Una convivència que ha permés reforçar encara més l'objectiu final d'aquesta iniciativa, que és conscienciar sobre el valor patrimonial d'aquest territori i la importància de conservar-lo, així com posar-lo en valor a través del reconeixement internacional de la UNESCO.
El diputat de Cultura, Vicent Sales, ha assenyalat que “a través del curs d'estiu s'han aconseguit dos avanços molt importants en aquest projecte. D'una banda, portar el projecte de Camins del Penyagolosa a l'àmbit del coneixement universitari amb tot el que això suposa, i d'altra banda reforçar aquest valor vertebrador del projecte, la participació. Tindre en compte els habitants dels pobles que es recorren perquè estiguen al corrent de tot el que es fa per impulsar aquest reconeixement, amb les seues aportacions, convivint amb els experts, és molt important”.
D'aquesta manera, durant aquesta setmana s'ha desenvolupat el curs en diverses sessions teòriques i pràctiques que han permés difondre des d'una perspectiva científica el projecte impulsat per la Diputació per a generar noves oportunitats de desenvolupament en aquestes zones de l'interior de la província a través de la posada en valor dels seus recursos patrimonials, naturals i històrics vinculats als camins de pelegrinatge a Sant Joan de Penyagolosa.
Entre les visites, la del propi santuari de Sant Joan de Penyagolosa, parteix del recorregut de Sant Joan a Villahermosa, descendint pel riu Carbó, i un tram del camí de Ludiente i del Castillo de Villamalefa, fent parada en el 'Mas Quemao'. A Llucena també es va recórrer un tram de la Ruta dels Molins, partint del Camí dels Nevaters.
Una atenció programa formatiu i científic
Amb una cuidada selecció de ponents i amb classes pràctiques a realitzar en els propis camins en diversos dels seus trams, aquest curs d'estiu ha analitzat diferents perspectives sobre els camins de transhumància i pelegrinatge del pic Penyagolosa.
Així, s'han abordat els usos i les tradicions lligats a l'activitat humana, des del nucli històric fins a l'entorn natural i les seues transformacions antròpiques a través d'experts locals i regionals. També d'especial rellevància han estat les aportacions d'invitats de reconeguda trajectòria en la salvaguarda de paisatges culturals, d'itineraris culturals i de patrimoni intangible. Des de les distintes perspectives de cada especialista, el paisatge dels camins de pelegrinatge del Penyagolosa ha estat analitzat i debatut des de la càtedra ICOMOS UNESCO, que dirigeix José María García de Miguel, passant per la subdirecció d'ICOMOS Espanya de Víctor Fernández Salinas i Carmen Pérez, fins a la perspectiva de María Pía Timón Tiemblo, coordinadora del Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Cultural.
