El biobanc castellonenc ha participat recentment en tres projectes aportant mostres COVID-19 per a millorar la detecció del virus SARS-CoV-2
Biobancs. El seu nom sona una miqueta abstracte. També el seu impacte, la rellevància que tenen, però són peces clau en l'engranatge de la investigació biomèdica. Plataformes clíniques i científiques des de les quals impulsar la investigació. “Un biobanc és com una biblioteca de mostres biològiques, ordenades i classificades correctament. Les mostres serien els llibres que estan a la disposició de qualsevol investigador que vulga consultar-los, i que contenen com ells, una informació imprescindible, inestimable i atemporal”. Els qui aplanen d'aquesta manera tan didàctica l'abast i raó de ser dels biobancs són Susana Ors i Marta Meliá, responsables del Biobanc del Consorci Hospitalari de Castelló (CHPCS) que gestiona la Fundació de l'Hospital Provincial, presidida pel president de la Diputació de Castelló, José Martí.
En les ‘prestatgeries’ (ultracongelades a -80º) d'aquesta biblioteca de la ciència s'emmagatzemen en l'actualitat una mica més de 5.000 mostres de teixit congelat de tumors procedents d'excedents de processos diagnòstics o terapèutics. “Tenim emmagatzemades principalment mostres de tumors de mama i còlon, però també conservem d'ovari, testicle, fetge, recte, renyó, pell, bufeta i pulmó, entre altres. A més, enguany hem començat a recollir les mostres d'ARN excedent del diagnòstic mitjançant PCR, de les mostres COVID-19”, explica Marta Meliá.
Ací es gesta una part important de la investigació biomèdica. Ací espera el seu torn la matèria primera en forma de milers i milers d'unitats de mostres biològiques que requereixen els equips investigadors per a indagar i concloure amb èxit els seus treballs. Sense els biobancs, la investigació es detindria o, almenys, veuria alentit el seu avanç. “Són un revulsiu, un impuls per a la investigació biomèdica a la província de Castelló i a nivell nacional”, assegura Carlos Ferrer, director de la Fundació de l'Hospital Provincial, que recorda que el biobanc castellonenc, que es ‘alimenta’ de mostres procedents del propi CHPCS, de l'Hospital Universitari La Plana de Vila-real i de l'Hospital Comarcal de Vinaròs, forma part de la Xarxa Valenciana de Biobancs (RVB).
Del que es tracta és d'emmagatzemar en perfecte estat de conservació mostres biològiques que poden servir a investigacions futures. Investigacions no previstes en el moment però que poden donar lloc a línies esperançadores. L'exemple tàcit que el biobanc té un impacte social i metge directe són els tres projectes, derivats de la RVB, en els quals ha participat recentment Castelló aportant mostres COVID-19 i destinades a millorar la detecció del virus SARS-CoV-2, apunta Meliá.
Tot biobanc compleix tres criteris estrictes: consentiment del pacient, confidencialitat i escrupolosa gestió científica i ètica. El procés s'inicia quan el donant signa el consentiment informat de cessió de mostres per a biobanc, i contínua quan acudeix a l'hospital per a la intervenció. “S'emmagatzema llavors en les instal·lacions del biobanc l'excedent del diagnòstic, i en el Sistema de Gestió de la RVB la informació associada a les mostres, mantenint la confidencialitat de les dades de caràcter personal (mostres codificades) i altres exigències establides segons la legislació vigent”, explica la responsable de qualitat.
Tan acurat com el blindatge de dades és també el procés de magatzematge i conservació de les mostres. Han de preservar-se amb una qualitat extrema fins que puguen ser utilitzades. La fisonomia dels 185 metres quadrats de superfície en els quals s'estén el biobanc castellonenc dóna una idea de la rigorositat dels protocols.
L'espai alberga un Laboratori de Biopatologia Molecular de 170 metres quadrats on se situen els equips que s'utilitzen en la preparació i processament de mostres (centrífuga, pipetes, termociclador, got Dewar N2, extractor d'àcids nucleics, cabina de seguretat, agitador vortex). Els 15 metres restants són per a una sala amb ultracongeladores verticals de -80 °C on es guarden les mostres, prèviament tractades amb nitrogen i isopentà per a solidificar-les i preservar-les fins que siguen requerides per qualsevol centre d'investigació del país. Els congeladors estan dotats d'un sistema d'alarma de temperatura i un altre de seguretat de subministrament de CO₂ per a garantir temporalment la temperatura en cas de fallada del sistema.
El Biobanc CHPCS està autoritzat per la Direcció General d'Investigació, Innovació, Tecnologia i Qualitat des del 10 de desembre de 2018. El seu repte: continuar creixent i continuar oferint “una major varietat de serveis i mostres a la comunitat científica, i anar incrementant i millorant la informació associada a aquestes, per a facilitar als investigadors la cerca de material biològic amb els requisits que els seus projectes necessiten”, postil·la Ors. I tot, per a complir la missió principal del biobanc: ser el motor que la investigació biomèdica necessita per a millorar el coneixement de les malalties i per a encoratjar tractaments que redunden en una major qualitat de vida de les i els pacients.
