El crítico de arte ‘Cap de pera’ describe así su obra pictórica: “Es un largo camino, un devenir solitario por los áridos paisajes ampliamente horizontales de su arte. Un trasiego sediento por desiertos aparentemente vacíos pero repletos de atmósferas decimonónicas, con cielos bellamente rasgados y degradados en los que asoman lejanas colinas. En esta dificultosa ruta se manifiestan además, lamentándose de su propia existencia, terribles esperpentos. Cabezas casi fantasmagóricas que se recrean en el horror de la mismísima muerte, burlándose de nosotros, jactándose de la estupidez humana que una vez hubo en ellas. Igualmente, torsos abiertos, descarnados, mutilados con los brazos abiertos a nosotros parecen estar deseando un abrazo macabro en el que envolvernos. O deseando una ansiada liberación. Cuerpo y alma, tipo y contratipo, materia y huella”.
El Centre Cultural Provincial Les Aules acull fins al pròxim 19 d’abril l’exposició de pintures de l’autor Miguel Granen, ‘Cuerpo-Alma’. Es tracta d’una exposició que mostra l’obra de l’artista, que juga entre l’esperpent i l’alliberament. El crític d’art ‘Cap de pera’ descriu així la seua obra pictòrica: “És un llarg camí, un esdevenir solitari pels àrids paisatges àmpliament horitzontals del seu art. Un trasbals assedegat per deserts aparentment buits però replets d’atmosferes vuitcentistes, amb cels bellament esgarrats i degradats en els que guaiten llunyans tossals. En aquesta dificultosa ruta es manifesten a més, lamentant-se de la seua pròpia existència, terribles esperpents. Caps quasi fantasmagòrics que es recreen en l’horror de la mateixa mort, burlant-se de nosaltres, jactant-se de l’estupidesa humana que una vegada va haver-hi en elles. Igualment, torsos oberts, descarnats, mutilats amb els braços oberts a nosaltres pareixen estar desitjant un abraç macabre en què embolicar-nos. O desitjant un anhelat alliberament. Cos i ànima, tipus i contratip, matèria i empremta”.
